Tenir cura del conill

Com tots sabem, el conill és una de les mascotes més famoses a les nostres cases i cada cop més gent en té.

Amb aquest article, des de la Clínica Veterinària Santa Marta de Mataró volem aportar tota la informació necessària per a que la nostra mascota tingui les millors cures possibles i que puguem donar-li molta felicitat a la nostra llar.

El conill a casa

No, no és un rosegador. La majoria dels propietaris pensen que el seu conill és un rosegador, però cal dir que és de la categoria dels lagomorfs, un ordre pertanyent als mamífers placentaris que es distingeix per presentar dos parells d'incisius superiors front a l'únic parell dels rosegadors. A més tenen altres característiques físiques i de comportament que fan requerir cures especials. Com a dada, has de saber que les peces dentals dels conills creixen durant tota la vida.

Des de Santa Marta, volem recalcar que aquestes mascotes son preses a la natura, així que quan arriben a casa hem de tractar-les amb moltíssima delicadesa i tranquil·litat, proporcionant-lis atenció i companyia ja que son animals molt socials. Si dediquem temps al nostre petit pelut, tindrem un amic fidel durant molts anys. L'esperança de vida d'un conill domèstic oscil·la entre els 6 i els 10 anys, això dependrà de les cures proporcionades i la qualitat del seu aliment.

La gàbia del conill

En primer lloc, has de saber que un conill no pot passar 24h tancat en una gàbia, siguin quines siguin les seves dimensions. Hem de tenir en compte que la gàbia serà el seu refugi durant les hores que no estem a casa o que estem descansant. És molt important entendre que els conills necessiten córrer, jugar i investigar per a poder ser feliços i tenir salut.
Dit això, normalment es recomanen gàbies de 100cm x 60cm per a que la nostra mascota pugui estirar les cames i canviar de postura quan vulgui. La gàbia no ha d'estar en llocs amb molta ombra o amb moltes corrents d'aire.

La nostra recomanació és que acostumis al teu conill a sortir de la gàbia a poc a poc, i mentre estiguis a casa pugui estar llibre per estar a tot arreu. Hem de ser conscients que quan son cadells, acostumen a trencar i destruir moltes coses ja que els hi encanta tafanejar i palpar amb els seus incisius. És la seva manera de conèixer el món. Recorda que com més temps passi fora de la gàbia més feliç serà.

• Què ha de tenir la gàbia?

• Abeurador: recomanem abeuradors de biberó almenys de mig litre. Pots utilitzar l'abeurador de bol, però aquests son menys recomanables ja que acostumen a derramar-los i mullar el terra de la gàbia.
• Cantonera: molts dels conill aprenen a fer les seves necessitats a safates o cantoneres de la gàbia. Hem d'utilitzar terres especials comercials perquè puguin fer allà les seves deposicions.
• Fenquera: es sol col·locar en un lateral de la gàbia i deu estar sempre disponible pel nostre conill.
• Bol: on racionarem el pinso.
• Tovallola: si la nostra mascota a après a fer les seves necessitats en una cantonera, el conill agrairà una tovallola on tombar-se i que la superfície sigui de la gàbia sigui més acollidora. Si no han après a fer les necessitats a la cantonera faran les necessitats a la tovallola.

Alimentació

La correcta alimentació del nostre conill és fàcil d'entendre i fonamental per un funcionament ideal del seu aparell digestiu. Els nostres experts veterinaris en animals exòtics de Santa Marta, recolzen la dieta del conill en tres pilars:

• Fenc: element essencial per a la nostra mascota. Aquest deu estar sempre disponible a la seva gàbia per a que ell pugui anar menjant al seu ritme. El fenc és un element essencial pel desgast dental. Com hem comentat anteriorment, les dents dels conills creixen durant tota la seva vida i el fenc és una de les eines de llimat natural per a que en un futur no hi hagi patologies dentals, molt comuns en conills.
• Verdura: és una altra part essencial a l'alimentació. Recomanem utilitzar fulles verdes com fulles de pastanaga, canonges, espinacs, dent de lleó, ruca...
• Pinso: hem de buscar pinsos d'alta qualitat extrusionats en pellets o grànuls i en cap cas podem contenir llavors ni cereals sencers. Si proporcionem mixtures de pinso de baixa qualitat això farà que la nostra mascota pugui escollir entre els aliments que escull i a la llarga pot portar problemes digestius o obesitat. La quantitat diària de pinso recomanada sol venir marcada i es comença a racionar quan tenen més de 6 mesos o després de l'esterilització.

Hem de destacar, que per a conills d'entre 2 i 6 mesos la verdura ha de ser presentada en petites porcions i racionada fins que veiem que tenen una bona tolerància. Si donem verdura en abundància a conills joves pot deriva en patologies digestives.
Aconsellem sempre fer una primera visita al veterinari d'animals exòtics per examinar-lo.

Higiene

Conill

Els conills son animals que estan constantment rentant-se i empolainant-se. Per tant no és recomanable rentar els conills. En el cas de que estiguin a jardins o es taquin l'ideal és utilitza tovalloletes humides.

Es molt important raspallar sovint al nostre conill. Això ajuda a eliminar el pèl mort fent que el nostre animal ingereixi menys quantitat de pèl. Hem d'acostumar-los des de petits per a que ho vegin com a un ritual habitual.

Gàbia

Per a netejar en profunditat pots utilitzar productes específics comercials basats en clorhexidina, un agent desinfectant molt eficaç i segur per a les nostres mascotes. Recomanem tenir sempre neta la gàbia del nostre conill per evitar problemes de salut respiratoris.

Salut del conill

A la Clínica Veterinària Santa Marta, recomanem fer una o dues visites anuals als nostres especialistes en animals exòtics per a que puguin fer revisions dentals als conills, desparasitar i vacunar.

En aquest apartat us deixem situacions d'urgències veterinàries comuns que has de saber si tens un conill. Has d'actuar ràpidament quan el teu conill:

• No menja des de fa 12 hores.
• No defeca des de fa 12 hores.
• No es mou o es mostra antipàtic: si coneixem bé com és el nostre conill és fàcil detectar aquesta situació.
• Diarrea: femta molt líquida.

Com agafo el meu conill

Recorda: els conills tenen naturalesa de presa. És molt important que en cap moment es sentin amenaçats al moment d'agafar-los del terra. Per a fer-lo correctament i minimitzar riscos d'estrès o possibles lesions, hem de posar una ma sota el pit i l'altre sota el maluc, deixant els nostres braços com a recolzament per al seu pes i que no senti inestabilitat. Amb la pràctica aquest procediment cada cop és més ràpid i més natural.